Aportacions toponímiques

La recerca i exploració muntanyenca dels germans Masó Garcia ha suposat el descobriment, bateig i divulgació de paratges naturals que fins aleshores no tenien nom conegut o bé es coneixien vagament o molt localment. Aquests nous topònims s’han divulgat a través de l’obra de tots dos germans. Els elements batejats han estat arbres, agulles, blocs, turons, coves, avencs, cingles, esperons, vestigis humans de dins del bosc, etc.

• A Sant Llorenç del Munt i l’Obac, tots dos germans o un dels dos ha descobert, batejat i divulgat noms d’arbres singulars com la pinassa de la canal Freda i la pinassa Espigada de la canal Freda (enllaç wikipèdic), la pinassa de la Solella de Matalonga (batejada junt amb Albert Antonell i Pere Cardona), l’alzina del coll d’Estenalles, el pi pinyoner de coll de Grua, etc. També han batejat, descobert i divulgat cavitats com la cova Carquinyoli, la cova dels Germans Masó Garcia, el cau de les Foixardes, l’avenc dels Pins Pinyoners, la cova Olímpica, etc. També han divulgat, croquitzat i batejat vestigis humans de dins del bosc com el Forn de calç de la canal Gran o la Barraca de boscaters de la mateixa canal. Altrament han descobert, batejat i/o divulgat agulles com el Totxo, la Catedral, el Ganivet dels Melindros, l’agulla Torras Homet, el Pedrot del Queixal Corcat, l’agulla del Niu, la Talaia Magnífica, el Canelobre, el Moniato, la Calavera, el Masover de Matarrodona, la Bombeta, el Drac, el Rat Penat, l’agulla Joan Andreví, etc. i blocs com el del Clot de Fontserreta, el bloc Fosc de la canal del Llor, el bloc de Joan Cadevall, la Mandonguilla del Ripoll, les Tres Llenques de la canal de la Dona Morta, etc. Així mateix també han batejat cims com els del turó Escarpat i el Gegant del Pi, i cingles de roca com la paret de la Vall, la paret dels Pals, el cingle de la Foradada del coll de Tres Creus, la placa del Poll, etc. També han divulgat indrets i topònims existents però que estaven oblidats, confosos o mal ubicats com el de la canal Gentil, la canal de l’Elefant, els Pins Pinyoners del Sot del Guix, el turó del Bóc, el turó dels Cabrits, la Gepa, Cabreta i Torre de la Castellassa de can Torras, l’agulla Verge, etc.

• A Montserrat han descobert, batejat i divulgat turons o mirandes com el Capritx, la punta Pam a Pam, la Síndria, la Trompa del Duc, la Talaia del Gener, el Bust d’en Barbé, el Flam d’Agulles, l’esperó dels Pallers, la punta Carles Sabater, el Moai Menut i el Moai Grandot, la Miranda del Torrent del Misser, la Miranda de la Cajoleta, etc. Així mateix han estat descobridors, batejadors i/o divulgadors d’agulles com el Caputxí, l’agulla del Patchwork, l’agulla Afortunada, el Periquito, l’agulla dels Aperturistes, el Llençol, l’agulla Alfred Rodríguez Picó, el Patge de Collbató, l’agulla del Tobi, el Fartó del Torrent de Migdia, el Diplodocus, el Pinacle, etc. Una altra font de batejos i divulgacions ha estat la de parets i cingles com el Mur Encaixonat, la placa de les Bermudes, el cingle de Xaloc, la placa Noël, etc. També han descobert i batejat cavitats com la cova dels Aperturistes a la via Conglomerations de la roca 161, la cova dels Matolls a la via Matolls de Metall a la roca de la Castanyada i la cova Galàctica a la 4ª tirada de la via Planetes Transparents.

• A la regió del Cairat (Sant Salvador de les Espases), han batejat i divulgat agulles i blocs descoberts per ells o que no tenien nom, com ara la punta Barberà, el Càlcul del torrent de l’Afrau, el Capquadrat, el Bicèfal, el Maquinista, la Cantimplora de l’Afrau, la Llança Superior i la Llança Inferior, l’agulla Àngel Manuel Hernàndez Cardona, el Baluard i la Talaia de les Espases, el cingle del Pont de roca del Cul de la Portadora, etc.

• A d’altres indrets com al Solsonès, en concret al Clot de Vilamala, han batejat, ascendit i/o divulgat per primer cop la Miranda de Vilamala, la punta Lil·liput, la paret de la Pau, l’agulla dels Carboners, etc. A les muntanyes de Prades han fet la primera ascensió i bateig de la Fortalesa de Capafonts i el Cavallet de mar.